S’al•lota que jo festeig
té cara de pedra tosca
i resplendeix com sa fosca.
No és a dir que la braveig!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
273
Volum
II
Altres cançons relacionades
Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
Ja el me comanareu molt
i li direu que estic bona;
no em publicaran dalt sa trona
fins que tothom serà sord.
¿Em faràs favor, Coloma,
de dir a s’escarader
si encara hi canten tan bé
es rossinyols, dins Sa Coma?
Tradicionari de Mallorca
