Vós mudau i jo mai mud
ni trob llivell per mudar;
això és s’amor, que em fa estar
forta, i mudar no puc.

Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.

Estic darrere sa porta
i no m’atur de plorar.
Un abraç heu de donar
an es meu fii, en tornar,
de part meva, si som morta.