Estic darrere sa porta
i no m’atur de plorar.
Un abraç heu de donar
an es meu fii, en tornar,
de part meva, si som morta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Binissalem
415
III
Quin coir més regalat
per ses costes de Bellveure!
Si mir cap avall, puc veure
llaurar lo meu bé estimat.
Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!