Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.
Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Bona amor, si vos alcanç,
venturosa seré estada:
seré com aquella mare
que va tenir tretze infants
i en té sis de capellans
i altres tants d’ermitans
i es darrer se va fer frare,
i ella va ser coronada
davant Déu i tots es sants.