Altres cançons relacionades
Quan vaig arribar, em pensava
que era missatge llogat,
i va esser s’enamorat
a sa taula, qui sopava.
Una gerra amb dues anses
és feta per dur-la dos.
Venia a convidar-vós,
cara de clavell hermós,
si voleu venir a matances.
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Tradicionari de Mallorca
