Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Voleu escoltar, germà,
una paraula secreta?
¿Vós que sou aquell xuieta
qui tocava sa corneta
com duien Cristo a enterrar?
Un pastor que guarda oveies
sempre té menets petits.
Al•lota, ¿tu que em fas ceies
perque no t’he duit confits?
¿Que no saps que a ta mareta
li has de parlar amb amor?
I ella te dirà: -Fieta,
si és fet p’es teu gust, pren-ló.
Tradicionari de Mallorca
