Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
126
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tots es meus pensaments són
en es quarter de Ciutat;
hi tenc un germà soldat
i ara hi ha mon estimat,
i per mi finirà el món.
Jo conec una berganta
qui tot lo món la coneix:
s’engalana, s’enllesteix,
i, com més s’engalandeix,
més fotuda fa sa planta!
Enmig de sa plaça
caigué sa lluna:
se’n feren quatre parts
i tu n’ets una.
Tradicionari de Mallorca
