Un temps, com era fadrí,
no passava més envant;
i ara, tresor guilant,
jo pas i m’entretenc tant
com s’aigo per un molí.
Jo estava abonat a tot:
a morir, que és cosa amarga,
i trobava sa nit llarga
com un qui comença un marge
de gener, i hi fa es ’gost.
Ses al•lotes de Porreres
volen armar un celler.
Diuen que se volen fer,
amb sos homos, taverneres.