Un dia, devora es foc,
me dares s’aumud per seure,
i ara m’acabes d’ajeure
amb so rebosillo groc.
Jo aquí t’he de retratar
dins sa lluna d’es mirai,
perque es qui no t’ha vist mai
encara et pugui mirar.
Com s’homo ve de jornal
amb una fam que el trabuca,
troba sa seva faluca
asseguda en es portal;
per no parlar-li més mal:
-Entra endins, cara de ruca!