Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.

P’es llevant i p’es ponent,
p’es mestral i tramuntana,
he fet una passejada
i cap dama he encontrada
com sa que tenc de present.
Enc que ho sia, innocent,
jo no crec que l’haja errada.
Si no, mirau-li sa cara
si no enlluerna la gent!

Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.