Fadrins de Biniamar,
de Mancor i d’Orient,
venim de Biniatzent
que fer un devertiment.
Molts d’anys que hi puguem tornar!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pobles diversos
Selva
246
III
En haver-hi réms madurs
m’agrada passar el rosari.
A mi em diuen En Canari:
no vui que m’ho diguin pus.
Com som a ca s’amitger,
dic: Senyor, s’amor, que em costa!
De Fornalutx vénc a posta
sols no sé si la veuré.
Enmig de la mar hi ha
un abre que fa moneies.
Qui vol veure al•lotes feies,
que vagi en es Barracar.