En Gelat té es cabeis blancs
de tanta carn que ha menjada:
va anar a Lluc per la Diada
i en va pegar una panxada
d’ets ossos llepats d’es cans.

Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.

Mestre Pere Frau Borràs,
quan va passar sa missió,
una font que té en es braç
la se curà amb un ciurò.