Noninó li diu sa mare,
noninó an es seu fió,
noninó quan lo bolcava,
noninena noninó.
Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s’esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva,
Déu, ¿que se n'és descuidat?