Es vespre sou sa primera
que vos deixau de segar,
i es dematí sempre hi ha
fil o veta que nuar,
sols per esser sa darrera.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
Amor, si m’estava bé,
hi faria una passada.
Francina-Aina, conformè’t,
el Bon Jesús ho vol així;
han enviat un billet
que s’amor s’ha de morir.