Suara m’he baraiat
amb un moscard, cara a cara;
l’he deixat que encara plora,
amb so budellam defora,
d’un cop que li he pegat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Insectes, aràcnids i cucs
Poble
Artà
Núm de glosa
326
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si t’han privat que no em vuies,
n’hi ha d’altres, en el món:
sabràs que per mi, això són
rosers de tres-centes fuies.
Just d’un moscard molt valent,
en feren cent bastiments
i cent llanxes canoneres,
taules, buffets I pasteres,
cent barcos per navegar.
I de lo que vaig deixar,
com ho varen replegar,
me va treure per comprar
Sa Jordana i S’Estepar
i es terme de Son Servera,
dalt a baix de sa ribera
i tot es pinar que hi ha.
Si Déu ho vol, n’hi haurà
per tot un any estellar,
i per formiguers cremar
nou mil anys a una terra.
Com la vaig sentir cantar,
la Sirena pareixia;
me vaig pensar que s’obria
es Puig Gros de s’Estepar.
Tradicionari de Mallorca
