Com passaràs p’es Racó,
coí't un brot d’olivera,
i tu, Maria Riera,
dóna’l a sa teva amor.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.

El sen Pere, alçau bandera,
vós qui tant heu corregut,
heu guanyat una somera
qui cada any vos farà un ruc.