-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Admiració, Amor, Anatomia, Cos humà, Déu, Devocionari i advocacions, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a7c7d7e7d
Rima
Mixta
Versos
8
Núm de glosa
3009
Volum
I
Núm de pàgina
178
Interpretació
L’enamorat veu que cada vegada que passa la seva estimada es posa vermella. Ell li demana si és que sempre té les galtes vermelles o només se li posen en veure’l.
Pel que ella contesta que sí torna vermella quan el veu passar. Que no se n’enamori d’una fadrina que no li canviï la fesomia de la cara; perquè sinó no és amor vertader.
Altres cançons relacionades
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
