Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Artà
Núm de glosa
2167
Volum
III
Altres cançons relacionades
Encara que el me daurassen
no el voldria teixidor,
enc que es telessos voltassen
de perles tot lo rodó.
M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
Tradicionari de Mallorca
