A damunt es Pou Blanquer
hi faré una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia feiner.
I llavò hi faré fer
una capella postissa
a fi que pugui dir missa
algun sacerdot, si ve.
I llavò hi faré fer
un parral per sa vorera,
enmig una enredadera,
cad pam un claveller.
S’estiu m’hi passejaré
com un primer general.
Com veuran tant de cabal
diran: -Qui ho ’via de creure!-
I això serà més de veure
que s’històri’ natural.

Jo menjaria meló,
maldament fos carabassa;
jo me’n beuria una tassa,
d’aigordent de sa millor.

Es dissabte de Nadal,
com sortíem de matines,
vàrem cridar ses gallinas
i hi va mancar es gall.
I el vaig anar a cercar
a sa cova d’es Moixons:
hi havia dos dragons
qui cantaven l’evangeli:
“pater nòster, cubi seli”,
sa missa ja està acabada.
Em vaig menjar una arengada,
em vaig mossegar un dit,
però de poc esperit (sic).
Sa miss aja està acabada;
mumare n’està fellona.
De Ciutat a Barcelona
vaig trobar un bou gelat,
qui molia un sac de blat.
Vaig trobar una porcella,
qui en molia una cortera,
i una lloca amb un pollet,
i li vaig tirar un maquet
i li vaig ferir s’ui dret,
de s’uiet dret a s’esquerre.
No va veure sol ni terra
ni va fer quec-quere-quec.