Horabaixa es sol se pon.
Jo t’ho vui demanar, al•lota:
¿Que has tenguda sa pigota,
o és estat un raig de sol?
Com sent aqueix renou d’aixa
que pega damunt es banc,
sa meva pena no planc;
només sa que En Juan passa.
Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.