S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.
S’ase d’En Parra va dir:
-Posau-me ses esconelles,
garba de dotze barcelles,
feta dins Ses Fontanelles,
geugera serà per mi.
El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.