El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Balls, Desig, Festeig, Gelosia, Matrimoni, Rivalitat, Sonadors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2769
Volum
I
Núm de pàgina
165
Altres cançons relacionades
Si t’ha pegat s’enyorança
i amb ell vols conversar,
envia’l a demanar,
o si no, ves-lo a cercar,
que és entrada aqueixa usança.
Aqueixa que balla
jo li veig es peus.
Carabassa blanca
mesclada amb fideus.
No m'alegra res del món,
ni balls ni devertiments,
perquè los meus pensaments
a dins Ses Pastores són.
Tradicionari de Mallorca
