El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Balls, Desig, Festeig, Gelosia, Matrimoni, Rivalitat, Sonadors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2769
Volum
I
Núm de pàgina
165
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
