El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Balls, Desig, Festeig, Gelosia, Matrimoni, Rivalitat, Sonadors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2769
Volum
I
Núm de pàgina
165
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
De sa meva al•lota
no n’estic gelòs:
té ses cames tortes
i es genois tots dos.
M'han dit que demà te'n vas
a muntanya, Magdalena.
Resaria una novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
Tradicionari de Mallorca
