S’al•lota que més estim

S’al•lota que més estim
és una vilafranquera:
molts de pics, per amor d’ella,
en haver dinat, no din.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vilafranca de Bonany

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

472

Volum

III

Altres cançons relacionades

An el gloriós Sant Nofre
me voldria comanar,
perque en ’ver-me de casar
no em doni s’homo carxofa.

Adiós i a reveure!
Pren per allà on voldràs:
en el món no trobaràs
persona que et vulga veure.

Ses al•lotes acertades
se’n van a sentir es sermó,
però ses desbaratades
volten p’es carrer Major.