Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!

Tant m’és si fan novedat
com si fan coses antigues:
jo seré com ses formigues
de dur blat an es forat.

Donen vi a los senyors mestres,
los tracten com a senyors.
I los pobres cavadors,
cavadors i llauradors,
dins sa vinya tiren pestes.