Mon pare era glosador
i mu mare capitava,
i jo som sortit tan ase
com sa closca més gruixada
de ses banyes d’un moltó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
29
II
Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
En esser dins Barcelona
una carta t’esciuré,
i dedins hi posaré
es meu retrato, Coloma.
Na Catalina Mendaia
d’es carrer d’es Sol
té una nineta
com un beierol!