Molinet de Sant Bernat,
¿em vols dir la veritat?
com sa tia anirà a missa,
se’n durà una llangonissa
abrigada amb sa pellissa.
-Ves-te’n a besar en aquell cantó.

El Comte se passejava, per dalt la murada, un dia;
sa fia, des la cambra, tots los seus passos seguia.
-¿Què és lo te passa, Infants? ¿Què es lo que te passa, fia?
-Que no hi ha marit per mi en no esser el Comte d’Alarca.
L’enviàsseu a cercar, sabrem quin cantet faria.
Senyor Rei, feis un dinar, convidau-lo a dinar un dia.
Mentres el tenguem en taula, li parlareu de part mia.-
El mal Rei el convidà, el convidà a dinar un dia:
-Seràs Rei de los meus Reis, viuràs amb més algria,
si tu mates la Comtessa i te cases amb ma fia.
-No pot ser això, Senyor Rei, perque n´és gran heretgia.
Tota la gent del reinat un gran que sentir daria!
-Vet aquí la tavaiola ambe què l’aufegaria,
perque la gent del reinar de no res se temeria.-
El Comte gira el cavall, cap a ca-seva fa via,
i enquantra la Comtessa, en el balcó, qui cosia.
-Oh, Comtessa, ma Comtessa! oh, Comtessa, esposa mia!
És a causa de la Infanta que he perduda l’alegria!
-Anau a parar-li taula, veiam si és fam que tendria.
-No és fam, no és fam, ma Comtessa, no és fam, no és fam, Comte mia! [sic]
-Anau a parar-li es llit, veiam si és son que tendria.
No és son, no és son, ma Comtessa; no és son, no és son. Comte mia! [sic]
És a causa de la Infanta que he perduad l’alegria.
El mal Rei m’ha dit que et mat i me casàs amb sa fia;
que si jo no te matava, a tots dos mos mataria.
-Amolla’m dins un camp ras i animals me menjarien.
Quan noves de mi sabràs, llavò ja me mataries!
-Oh, Comtessa, ma Comtessa; oh, Comtessa, esposa mia;
el mal Rei m’ha dit que et mat i me casàs amb sa fia.
-Deixa’m resar un parenostro, també tres avemaries:
una pel Comte de l’Alarca, s’altre per l’ànima mia,
s’altra per sa qui vendrà, que mai més tenga alegria.
Deixa’m donar una besada an el minyó qui dormia.-
Mentres dava la besada an el minyó qui dormia,
sentiren una gran veu, una gran veu que venia:
-No mats la teva Comtessa, que el Rei ja ha acabat la vida.
Que pugueu viure molts d’anys com Sant Josep i Maria!

Diguem tots: Alabat sia
el Santíssim Sagrament!
En qualsevol cosa sia,
posem-hi s’enteniment.
Si sa madona es contenta
noltros cantem aquí,
ha de respondre i dir:
“Sia alabat per a sempre”.
Sant Macià,
portava dues xades,
per esfondrar los forns
que no hi couen panades.
Deixem lo dol, deixem lo dol,
Deixem lo dol, deixem lo dol,
cantem amb alegria,
i anirem a dar
los pascos a Maria.
Al•leluia, al•leluia!
Si no heu fetes panades,
coques ni flavors ni pa,
donau-mos per refrescar,
no haurem vengut de bades.
Sa comparsa és arribada
en nom de l’Esperit Sant
i vos demanam cantant
un rubiol o panada.
Ara, con som arribats,
en aquest portal ausent, (sic)
diguem tots: Alabat sia
el Santíssim Sagrament!
Lo Santíssim Sagrament
sempre lo hem d’alabar,
perquè és ell que ens ha de dar
memòria i enteniment.
Memòria i enteniment
per agradar al Senyor,
per agrair el favor
an aqueixa bona gent.
An aqueixa bona gent
que mos ha dat sa panada,
an aqueixa gent honrada
que mos ha fet tan contents.
Les tres Maries anaren
el cos de Cristo a robar
i pel camí consultaren
sa pedra anar a alçar.
Sa pedra anar a alçar
i un àngel hi hem trobat
mostra duita (sic) nova certa
que Déu ha ressuscitat.
Anem a Betlem,
Betlem és casa santa,
a on és Jesús
que amb alegria canta.
Deixem lo dol, deixem lo dol!