Llecènci’ vui demanar
a sa meva enamorada,
llecènci’d’anar a segar
a Bunyola una escarada.
-¿T’has posat dol de sa lloca?
Això sí que me sap greu!
-¿Que no trobes que hi importa,
o és que hi va res del teu?
-Sa lloca, a tot estirar,
pot costar vuit o nou sous.
-¿Tu que no comptes ets ous,
que los he haguts de tirar?
Jo em vaig determinar un dia
de sembrar un clavaller,
i en tres dies, tan cresqué
que setze estalons tenia;
poreu pensar, vida mia,
quin redol ’via mester!
A Sóller me’n vaig anar
a menar paredadors.
En vaig menar cent i dos
per ses parets eixamplar.
Dins tres-centes cortedades,
ja començava a estar bé.
Tres-centes sinis rodaven
per regar aquest claveller.
Poreu pensar, vida mida,
si n’era de bon planter!
Que, si el fossen regat bé,
tota Mallorca ompliria!