A Son Alcaines està
l’amo En Bartomeu Galmés;
missatges i escaraders,
tots hi hauran de quedar.

Horabaixa, post es sol,
plorinyava l’infantó.
No ploreu, minyonet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
’n es nin petitó.

A sa pomera de s’hort
s’aigo li és medecina;
sa teva amor, Catalina,
m’arribarà a la mort.