M’encoman a Sant Lluís,
un sant que em pot assistir.
Qui em mira amb ull ui a mi,
mal sa vista li sortís!
M’he fet un vestit de dol
enrevoltat d’alegria, i el m’he posat cada dia
des que s’estimat no em vol.
-Ermitanet, ¿a on vas,
a peu, sense sa somera?
-Jo me’n vaig a la gravera
a cavar-me lo meu jaç.