Roseta de cap de brot,
ditxós qui t’alcançarà!
Si és mestre, deixa’l anar,
perquè un conrador ho treu tot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Conrar, Desig, Erotisme velat, Floretes, Flors, Foravilers, Mestres d'escola, Pagesos
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1137
Volum
I
Núm de pàgina
71
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Tradicionari de Mallorca
