Ruberts n’és una ciutat enrevoltada de roques, però hi ha unes al•lotes qui duen lo bo amagat.
Ruberts
Sant Joan
Quan estaré amb la candela en la mà, per a morir, encara us voldré servir. La mar, com més té, més vela.
Un temps, en aquest turó, hi enterraven ets ases; ara hi han fet unes cases que pareix un mirador.
S’espigolera ja ve i mos durà aigo fresca: mirau de quin modo tresca; sols no se mou, gairebé.
