D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.
Oh Magdalena Manrella!
Ditxós qui t’alcançarà!
Bé podrà dir que tendrà
de Mallorca una poncella.
En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.