En Colau Mendingo canta,
‘par que siga un gall faver.
Sa feina és mala de fer
perque cansa, perque cansa.
Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.
Com me’n vaig a festejar,
don una uiada a sa pella,
i llavò la mir a ella:
poca diferència hi ha.