Me’n vaig anar a cercar arboces
amb una de Calvià:
Qui se posa amb bestiar
no en pot haver sinó coces.
Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Que rigui qui té riaies:
ja hem acabat de segar.
Ara jo aniré a lligar,
i farem ses acabaies.