Entre les deu i les onze
ses botelles passaran
i es crespells no faltaran.
Això serà sa nostra honra.

Un abre en el món hi ha
que no fa fuies ni fruit,
i lo que treu, quan és cuit,
mai mos cansa el paladar.
L’arbre d’un molí.

Vénc en el món sense mare
i pare no en tenc tampoc;
era moro i el cremaren,
llavò a mi me batiaren
quan vaig sortir d’es seu foc.
L’aiguardent