Es batle no és cosa bona, avorrit del Pare Etern, va tondre es cap a sa dona a dins es cor de s’hivern.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sóller
123
II
Es major consol que tenc, plorar com som tota sola. Miquel, ningú me consola més que Déu omnipotent.
Na Bàrbara d’es Mistrer i sa fia de sa Torta se n’anaren a sa porta: -Dau-mos beure, taverner.
¿A on ets, Jaume Terrosa, soldat d’es meu batalló? Fadrina qui té tristor, en veure’t ja se consola.