Sa carretera de Lluc,
la voldria endomassar
per, quan s’estimat vendrà,
ses pedres que hi trobarà
fossin coixins de vellut.
Ja ho val, ja ho val, massa ho val,
ja té, no té, massa té ;
s’estimat m’han dit que té
cortanes dins un celler :
dos dies bons i un de mal.
Es diumenge de matí
ja s’hi posen de valent
mesclant vi amb aigordent
i, si los cau malament,
llavò no poren fugir.
En haver begut, se creuen
que tenen molts de doblers.
Es dilluns, es taverners
qui se mengen un bon peix
de lo que beuen de més
aquells tontos que no hi veuen.