Vols que et diga, mariner,
tu qui dius aquestes coses,
i n’ets tan bo per fer gloses
com un porc per parar lloves
a’s cap alt d’un garrover.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Glosadors
Campanet
347
II
Me creia que en festejar
ja no tenien talent,
i ara veig clarament
que en no estar-vos de present
no faç sinó badaiar.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Na Beatriu Salandari
i Na Pixedis Xineta,
darrera la iglesieta,
encalçaven un canari.