Diuen que davant ses cases
hi han sembrat un ciprer.
Adiós, Son Muntaner,
m’hi veuran poques vegades.
Sempre vaig mercadejant
roba que no puc comprar;
aiximateix me’n prendrà
de vós, qui m’agradau tant.
Quan a Bunyola torneu
mataré es bou i sa vaca
sols perque dir no pugueu:
“A Bunyola pa a butxaca”.