S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.
Anau alerta, soldats,
que estau baix de les banderes.
Hi ha rates tragineres
que fan tornes an es gats.
Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!