Qui té quimera, no dorm;
i jo la tenc, i ben forta,
mon pare, amb aquella al•lota
que és més hermosa que es sol.
Desig
Campanet
Bellesa, Desig, Festeig, Floretes, Hàbits casolans, Passió i enamorament, Relació pares-fills, Sol
7a7b7b7a
Assonant
4
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.