Qui se casa, un esclau és,

Qui se casa, un esclau és,
amb pobila veciada;
val més una ben criada,
maldament no duga res.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Estellencs

Núm de glosa

2153

Volum

III

Altres cançons relacionades

Sa jota de sa potada
n’hi ha qui la ballen bé,
emperò jo no la sé,
perquè no la m’han mostrada.

T’he tornat es mocador:
ara ja no tenc res teu.
Voldria que et donàs Deu
salut per esquinçar-lo.

Un pescador a l’artet
no pot morir de veiesa:
que, si d’hivern té peresa,
no agafarà cap gerret.