Margalideta estimada,
tu n’ets un ramell de flors;
jo ja no estaré en repòs
que no t’hagi demanada.

Tothom du pretensió,
i jo també duc sa meva.
Tu pretens que sa sang teva
és tan bona com sa meva,
i jo de que la tenc millor.

S’hi han posat de deveres,
a fer-mos mudar es bé!
Jo primer consentiré
que me duguen p’es carrer
amb ciris i atxes enceses.