Què tant de “senyor,senyor”!
¿D’on m’heu tret es senyoriu?
Hi ha tant de temps que viviu
de pa de munició!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Felanitx
709
II
-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Adiós, vila de Seuva
a on som nat i nodrit;
adiós, ja som partit;
mai més m’hi tornaran veure.
Quan es barco partirà,
que amollarà ses meves cadenes,
sa sang de ses meves venes
tota s’apilotarà.