Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i sa llavor.
A la una, em demanaren;
a les dues, va vaig dir “sí”;
a les tres me publicaren;
a les quatre, me casí
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaven.
Si mu mare se moria,
duria dos anys de dol;
per vós, careta de sol,
tota la vida en duria.