-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Temes diversos
Felanitx
Assonant
22
IV
Vaig p’es sol sense capell,
torn negra com una móra:
mai he vist cap dona amb coa
penjada en es cabrestell.
Un dia, ja post es sol,
Me vaig baraiar amb s’al•lota.
Ella me va dir “fesol”;
Jo li vaig dir “bestiota”.
Voldríeu-me dir, Maria,
ja que sou tan entenent,
com és que vos tenc present
tant de nit com de bell dia?