Ja la veig! Vet-la-t’allà!
Vet-la t’allà! Ja és partida!
La nau que se’n du ma vida
ja n’és enmig de la mar.

Jo et coman a Sant Domingo,
que és un sant anomenat.
Sempre te tenc dins es cap
des que ets a Sóller, Francisco.

Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.