Jo passaria la mar,
la mar per un germà meu,
emperò p’En Bartomeu
passaria allà dellà.
Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
Si me fos enamorada
d’un lladre o d’un traidor,
així tendríeu raó,
mu mare, haver-me avisada.
¿Perque és pobre no us agrada?
¿Que volíeu un senyor?