Aquests enagos vermeis
que soleu dur per ballar,
jo els he d’arribar a fer anar
per ses costes d’es Moreis.
A ca nostra no hi vendreu
perque no hi ha robes fines
ni tampoc hi ha fadrines
com ses que vós mereixeu.
Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.