Aquests enagos vermeis
que soleu dur per ballar,
jo els he d’arribar a fer anar
per ses costes d’es Moreis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Faldes, gonelles, mirinyacs
Poble
Artà
Núm de glosa
135
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo em pensava esser tot sol
i me trob amb companyia.
Jo ara me devertia
fent sonar es fabiol.
Ja sé que diràs, garrida,
com d’aquí me’n seré anat,
que per un altre criat
molts de pics t´he devertida.
El qui a l’aire fa un ball,
no té por d’encalladors.
El Papa, tan poderós,
¿no faria que jo i vós
refermàssem ses amors,
i cada uiada que fos
com empedrat de metrall?
Tradicionari de Mallorca
