Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
Una dona, amb molt que tenga,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
Demà m’en vaig a vermar;
¿vols que t’envii una uiada?
Si no en trob cap de cepada,
d’es meus uis la’t puc donar.