Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sol
Campanet
Comares, Sol, Viatges
7a7b7b7a
Consonant
4
42
II
131
El qui està llogat, tal volta
no pot anar allà on vol;
i vós, careta de sol,
vos mir i pareixeu morta.
Es sol alegra ses plantes,
ets animals i persones:
Oh sol, ¿com no me dónes
les teves resplendors tantes?
Bartomeu, Bartomeuet,
saps que he passada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.