Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sol
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Comares, Sol, Viatges
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
42
Volum
II
Núm de pàgina
131
Altres cançons relacionades
Barbareta, si ets fadrina
quan de fora tornaré,
un mocador te duré
estampat de mussolina.
Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig ses voltes més redones
que sa flor d’es gira-sol.
Som inimic d’es mussol,
que en veure’m ja s’arracona;
d’es lladres som sa vergonya
i d’es fredolecs consol.
El sol.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
