Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sol
Campanet
Comares, Sol, Viatges
7a7b7b7a
Consonant
4
42
II
131
Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
Jo m’he vista, per amor,
que no sabia què em feia:
era migdia i no veia
si feia fosca o claror.
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.